Neerlandès

modifica
 
Schlegels pinguïn (Eudyptes schlegeli).
  • Pronúncia: /ˈpɪŋwɪn/
  • Etimologia: Documentat ja el 1595 en la forma pinguijn, manlleu de l'anglès penguin (abans pengwin), originàriament nom del gavot gegant o pingüí boreal (Pinguinus impennis), que al seu torn havia estat manllevat al gaŀlès pen gwyn ‎(«cap blanc») i que s'aplicà, per analogia, a les espècies de l'hemisferi sud. Una proposta etimològica alternativa vol veure l'origen d'aquest mot en el llatí pinguis ‎(«greix»).

pinguïn m. ‎(plural pinguïns, diminutiu pinguïntje / pinguïnnetje)

  1. (ornitologia) pingüí, nom genèric dels ocells no voladors de la família dels esfeníscids (Spheniscidae)
    Schlegels pinguïnpingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli)
  2. (ornitologia) (especialment en plural pinguïns) esfeníscid

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica