Potser volíeu: pintà

Català

modifica
 
Una pinta pels cabells
[1] (estri) Del català antic pinte, del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).
[2] (pintat) Del català antic pint ‎(«pintat»), del llatí vulgar *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō ‎(«pintar»).
[3] (mesura) Del francès pinte.

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.
  2. (peixos) esparrall
  3. (peixos) gat
  4. (peixos) raor

Variants

modifica

Traduccions

modifica

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.

pinta m. f. ‎(plural pintes)

  1. (col·loquial) Persona que fa malifetes.

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.

Traduccions

modifica

pinta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pintar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

pinta ‎(plural pintas)

  1. (medicina) pinta

Vegeu també

modifica
  • pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈpin.ta/, meridional \ˈpiŋ.ta\
Americà: alt /ˈpin.t(a)/, baix \ˈpiŋ.ta\, austral /ˈpin.ta/

pinta f. ‎(plural pintas)

  1. pinta (mesura de capacitat)

pinta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pintar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pintar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pinta