pintor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pinˈto/ⓘ, balear /pinˈto/
	alguerès /pinˈtor/
Occidental:	nord-occidental /pinˈto/, valencià /pinˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Derivat del llatí pictor.

Nom

pintor m. ‎(plural pintors, femení pintora)

1. Persona, l'ofici de la qual és pintar les parets dels edificis.
2. Artista que fa quadres.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: piktor ^(sq) m.
• Alemany: Maler ^(de) m.
• Anglès: painter ^(en)
• Àrab: رَسَّام‎ ^(ar) m.
• Armeni: նկարիչ ^(hy) ‎(nkaritx)
• Basc: margolari ^(eu)
• Belarús: маста́к ^(be) m. ‎(mastak)
• Castellà: pintor ^(es)
• Coreà: 화가 ^(ko) ‎(hwaga)
• Danès: maler ^(da) c.
• Eslovac: maliar ^(sk) m.
• Eslovè: slikar ^(sl) m.
• Esperanto: pentristo ^(eo)
• Estonià: maaler ^(et)
• Finès: maalari ^(fi)
• Francès: peintre ^(fr)
• Friülà: pitôr ^(fur) m.
• Gallec: pintor ^(gl) m.
• Gal·lès: peintiwr ^(cy) m.
• Georgià: მხატვარი ^(ka) ‎(mkhàtvari)
• Grec: ζωγράφος ^(el) m. ‎(zografos)
• Grec antic: ζωγράφος ^(grc) m. ‎(zōgráphos)
• Hebreu: צַבָּע‎ ^(he) m.
• Hindi: चित्रकार ^(hi) m.
• Hongarès: festő ^(hu)
• Ídix: מאָלער‎ ^(yi) m.
• Indonesi: pelukis ^(id)
• Islandès: málari ^(is) m., listmálari ^(is) m.
• Italià: pittore ^(it)
• Japonès: 画家 ^(ja)
• Letó: gleznotājs ^(lv) m.
• Lituà: dažytojas ^(lt) m.
• Llatí: pictor ^(la) m.
• Macedoni: сликар ^(mk) m.
• Mongol: зураач ^(mn)
• Neerlandès: schilder ^(nl) m.
• Noruec: maler ^(no) m.
• Occità: pintor ^(oc) m.
• Persa: نقاش‎ ^(fa)
• Polonès: malarz ^(pl) m.
• Portuguès: pintor ^(pt) m.
• Romanès: pictor ^(ro) m.
• Rus: худо́жник ^(ru) m. ‎(khudójnik)
• Serbocroat: сликар ^(sh), slikar ^(sh) m.
• Sicilià: pinturi ^(scn) m.
• Txec: malíř ^(cs) m.
• Volapük: pänan ^(vo)
• Xinès: 畫家 ^(zh) ‎(画家, huàjiā)

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (inoprt)
• Anagrama: portin

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pinˈtoɾ/, meridional \piŋˈtoɾ\

Americà: alt /p(i)nˈtoɾ/, baix \piŋˈtoɾ\, austral /pinˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí pictor, amb n per influència de pingere ‎(«pintar»).

Nom

pintor m. ‎(plural pintores, femení pintora)

1. pintor

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (inoprt)
• Anagrama: tripón

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pintor