planares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈna.ɾəs/, occidental /pɫaˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

planares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de planar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb planar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·na·res (3)
• Anagrama: esplanar