planares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈna.ɾəs/, occidental /pɫaˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

planares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de planar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb planar

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·na·res (3)
• Anagrama: esplanar