planguérem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəŋˈɡe.ɾəm/, occidental /pɫaŋˈɡe.ɾem/
• Rimes: -eɾem

Verb

planguérem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de plànyer
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb plànyer

Variants

• [1] planyérem
• [2] planyéssim, planguéssem, planguéssim

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gué·rem (3)
• Anagrama: malprengué