populus

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔ.pʊ.lʊs/
Etimologia: [1,2] Del protoitàlic *poplos («exèrcit»), forma reiterada del protoindoeuropeu *ple- («ocupació, assentament humà»). [3] Del protoindoeuropeu *pa(m)p- («unflar, créixer»).

populus m. ‎(genitiu populī)

nació, poble
Amicitiam populi Romani sibi ornamento et praesidio, non detrimento esse oportere, atque se hac spe petisse.^[1]—(traducció: «Que l'amistat del poble romà sigui mostra d'ornament i de garantia, no un detriment, i que sigui volguda amb esperança.»)
gent, ciutadans
pollancre, àlber
Populi tria genera: alba ac nigra et quae Libyca appellatur.^[2]—(traducció: «Se'n coneixen tres tipus de pollancre: l'àlber, el negre i el trèmol.»)