potiner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.tiˈne/
	balear /po.tiˈne/, /pu.tiˈne/
Occidental:	nord-occidental /po.tiˈne/, valencià /po.tiˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De potina i el sufix -er, probablement del llatí vulgar *pultīna, derivat de pŭls ‎(«farinetes»).

Adjectiu

potiner m. ‎(femení potinera, plural masculí potiners, plural femení potineres)

1. Que fa coses que embruten i no li sap mal embrutar-se mentre ho fa.
2. Que no posa cura en fer les coses.

Sinònims

• brut
• barroer

Traduccions

1

• Castellà: cochino ^(es)

2

• Castellà: chapucero ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ti·ner (3)
• Heterograma de 7 lletres (einoprt)
• Anagrama: entorpí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot