preceptiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾə.səpˈtiw/, occidental /pɾe.sepˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí praeceptīvus.

Adjectiu

preceptiu m. ‎(femení preceptiva, plural masculí preceptius, plural femení preceptives)

1. D'obligat compliment, segons marca un precepte.

   És un requisit preceptiu previ a la interposició de la demanda davant la jurisdicció social i insubstituïble.

Sinònims

• obligat

Antònims

• facultatiu, opcional, informatiu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mandatory ^(en)
• Castellà: preceptivo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·cep·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB