Potser volíeu: prendré


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈpɛn.dɾə/, balear /ˈpən.dɾə/, /ˈpɛn.dɾə/, alguerès /ˈpɾen.dɾa/
Occidental: /ˈpen.dɾe/

VerbModifica

pren·dre trans., intr., pron. ‎(pronominal prendre's)

  1. Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres, que també la desitgen, se la quedin.
  2. Agafar una cosa sense permís del seu propietari.
  3. Agafar alguna cosa, proveir-se'n.
  4. Ingerir (un aliment, una beguda, un medicament, un verí...).
  5. (esports de pilota) Aconseguir, un jugador o un equip, el control d'una pilota, una bola o un disc que estava en possessió de l'adversari o l'equip adversari.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: prenc, pren, prenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

En les formes que mantenen el radical prendr- (infinitiu, futur i condicional) la primera erre és generalment muda, excepte en algun parlar que emmudeix la segona (Alacant, Palma, l’Alguer) o cap (Perpinyà).

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

prendre

  1. prendre
  2. enfrontar-se, atacar

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /pʁɑ̃dʁ(ə)/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí prehendere.

VerbModifica

prendre

  1. prendre
  2. (waterpolo, futbol) blocar

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • prendre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].