prorrogàieu

Català

Verb

prorrogàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de prorrogar.

Variants

• prorrogavo, prorrogàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: pror·ro·gà·ieu (4)