prou
Català
modificaAdverbi
modificaprou
- En quantitat o de manera suficient, acceptable o mitjana, tant com cal o en cal, que no se separa gaire del terme mitjà; no poc; més aviat tal cosa.
- «Tot podia passar; que els privessin del dinar amb el pretext que el dia abans no havien rendit prou a la fàbrica.» (Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz, 1994)
- certament
- «Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps.» (Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau, 1984)
Sinònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Anglès: enough (en)
- Castellà: suficientemente (es)
- Francès: assez (fr)
- Italià: abbastanza (it)
- Occità: pro (oc)
Adjectiu
modificaprou inv. inv.
- Suficient en quantitat.
- «Ja he fet prou feina, avui. Ara cal sortir a esbargir-me.» (Miquel Bauçà, Els somnis, 2002)
Notes
modifica- Normalment s’usa anteposat. Pot anar seguit de la preposició de.
- En registre col·loquial central, nord-occidental i septentrional hi ha tendència a flexionar en nombre: prous.
- En registre col·loquial lleidatà es flexiona en gènere: prouta, proutes.
Interjecció
modificaprou
- Es diu imperativament per tal d'aturar algú de continuar de parlar o de fer quelcom.
- «Es posà a fer sonar la trompa furiosament. —Prou! Prou! —cridaren Billy i el cavall alhora.» (Marià Manent [trad.], El llibre de la jungla, 1923)
Traduccions
modificaTraduccions
Verb
modificaprou
Variants
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modificaCatalà antic
modifica- Etimologia: Del llatí vulgar prōde («profitós»).
Nom
modificaprou m. (plural prous)