- Pronúncia(i): /ˈpʊŋ.ɡoː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peuk- («picar, copejar»).
pungō (1a present?), pungis (2a present), pungere (infinitiu), pupugī (perfet), punctum (supí)
- punxar, jo punxo
- turmentar, burxar, inquietar
Epistula illa ita me pupugit, ut somnum mihi ademerit.- Aquesta carta m'ha turmentat tant que m'ha llevat la son.
- picar
Nitrum adulteratum pungit.- El nitrat adulterat és picant.)
