quer

Potser volíeu: Quer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) oriental /ˈkɛr/, occidental /ˈkeɾ/
• Rimes: -ɛɾ
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) balear /ˈkeɾ/
• Etimologia: D'un preromà *cariu, d’una arrel cèltica *karr- ‎(«pedra»), segle X. Cognat del gal·lès craig, de l’irlandès creag, del manx creg, de l’armeni քար ‎(kʿar).

Nom

quer m. ‎(plural quers)

1. (antic, fossilitzat) Roca gran.

Sinònims

• penya

Derivats

• Bolquera, Cardedeu, Quer, Queralbs, Queralt, Queribús, Querol

Verb

quer

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de querar-se.

Variants

• quero, quere, queri

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB

Català antic

El Querforadat (Alt Urgell)

• Etimologia: D'un preromà *cariu.

Nom

quer m. ‎(plural quers)

1. penya, promontori rocós

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Caló català

• Pronúncia: /ˈker/
• Etimologia: Del romaní kher.

Nom

quer ‎(ker) f.

1. casa

Variants

• quert

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Ackerley, Frederick. «The Romani Speech of Catalonia». A: Journal of the Gypsy Lore Society. Edimburg: The Society, 1914-1915, p. 130 (New Series vol. VIII part 1).

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní kher.

Nom

quer ‎(ker) f.

1. casa