reblaníreu

Potser volíeu: reblanireu

Català

Verb

reblaníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de reblanir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb reblanir.

Variants

• [2] reblaníssiu, reblanísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bla·ní·reu (4)
• Anagrama: bruelarien