reconstituir
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /rə.kuns.ti.tuˈi/ balear /rə.kons.ti.tuˈi/, /rə.kuns.ti.tuˈi/ Occidental: nord-occidental /re.kons.ti.tuˈi/ valencià /re.kons.ti.tuˈiɾ/, /re.kons.ti.tuˈi/
- Rimes: -i(ɾ)
- Etimologia: Del prefix re- i constituir.
Verb modifica
reconstituir trans., pron. (pronominal reconstituir-se)
- Tornar a constituir.
- «Bernes va ser una persona extraordinàriament dotada per al coneixement de les llengües...tan bon punt es va reconstituir la Universitat de Barcelona, va guanyar la càtedra corresponent.» ([1])
Conjugació modifica
Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència
Traduccions modifica
Traduccions
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: re·cons·ti·tu·ir (5)
Vegeu també modifica
- ↑ Josep Batlló Ortiz, Roser Puig Aguilar, Pere de la Fuente Collell, Actes de les V Trobades d'història de la ciència i de la tècnica: Roquetes, 11-13 desembre 1998), Institut d'Estudis Catalans, pàgina 446