rediéveu

Català

Verb

rediéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de redir.

Variants

• redíeu, redívau, redèieu, redéieu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·di·é·veu (4)