reditus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛ.dɪ.tʊs/
• Etimologia: Derivat de redditus, participi del verb reddō.

Nom

reditus m. ‎(genitiu reditūs)

1. retorn

   «dum ne quem militem legeret ex eo numero quibus senatus missionem reditumque in patriam negasset ante belli finem» ()

   atès que no havia escollit cap soldat d'aquella que el Senat havia rebutjat acomiadar, retornà a casa abans d'acabar la guerra.

2. rèdit, ingrés, benefici

   «omnisque ejus pecuniae reditus constabat» ()

   i tots els seus ingressos consistien...

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	reditus	reditūs
Vocatiu	reditus	reditūs
Acusatiu	reditum	reditūs
Genitiu	reditūs	redituum
Datiu	redituī	reditibus
Ablatiu	reditū	reditibus