reflectires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.fɫəkˈti.ɾəs/, occidental /re.fɫekˈti.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

reflectires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de reflectir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb reflectir

Miscel·lània

• Síl·labes: re·flec·ti·res (4)
• Anagrama: reflectir-se