remara

Potser volíeu: remarà

Català

Verb

remara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb remar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb remar.

Variants

• [1] remessi, remessa, remeguessa, remés, remàs
• [2] remegués, remés, remàs

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ma·ra (3)
• Anagrames: amarre, amerar, armaré, armera, arream