retiguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.tiˈɣe.sən/, occidental /re.tiˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

retiguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb retre.

   Forma dialectal d'alguns parlars per [Ells/elles/vostès] retessin, retessen o reteren.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ti·gues·sen (4)
• Anagrames: integrésseu, sentigueres, tireguessen, trieguessen