riésseu

Català

Verb

riésseu

1. (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb riure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·és·seu (3)
• Anagrama: seuries

Català antic

Verb

riésseu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de riure

Variants

• riéssets, riérets, riéreu, riguéssets, riguésseu, riguérets, riguéreu