riïva

Català

Verb

riïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de riure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de riure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·ï·va (3)
• Anagrames: rivia, varii, varií, variï