riguéreu

Català

Verb

riguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de riure.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb riure.

Català antic

Verb

riguéreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de riure
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de riure

Variants

• [1] riérets, riéreu, riguérets
• [2] riéssets, riésseu, riérets, riéreu, riguéssets, riguésseu, riguérets