robo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈrɔ.βu/
	balear /ˈrɔ.bo/, /ˈrɔ.bu/
Occidental:	/ˈrɔ.bo/

• Etimologia: Nom: Del castellà robo, segle XV.

Verb

robo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de robar.

   [Jo] robo, robe, rob o robi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb robar.

   [Que jo] robo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] robi o robe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb robar.

   [Que ell/ella/vostè] robo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] robi o robe.

Nom

robo m. ‎(plural robos)

1. (castellanisme, col·loquial) robatori, robament

Compostos i expressions

• robo o trobo

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·bo (2)
• Anagrames: boro, obro, orbo

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre robo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈro.βo\

Americà: alt /ˈro.bo/, baix \ˈro.βo\

• Rimes: -obo

Nom

robo m. ‎(plural robos)

1. robatori

Verb

robo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb robar

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·bo (2)