ronsege

Català

Verb

ronsege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ronsejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ronsejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ronsejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ronsejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·se·ge (3)
• Anagrames: generós, orsegen