rugit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒit/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒit/, valencià /ruˈd͡ʒit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí rugitus, segle XIX.

Nom

rugit m. ‎(plural rugits)

1. Bram del lleó.

Traduccions

 bram — vegeu bram

Verb

rugit

1. Participi masculí singular del verb rugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·git (2)
• Anagrames: rigut, urgit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB