Català
modifica

Oriental:  /ruˈna/
Occidental:  nord-occidental /ruˈna/, valencià /ruˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: runà
  • Etimologia: Nom: De runa i el sufix -ar, segle XX.
  • Etimologia: Verb: Potser de runa ‎(«queixa») i la desinència -ar, segle XIX.

Nom modifica

runar m. ‎(plural runars)

  1. (valencià) runam

Verb modifica

runar intr., trans.

  1. (nord-occidental, transitiu) renyar
  2. (nord-occidental, intransitiu) renegar, rondinar
    No runos, eh, que't sinto!

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: runo, runa, runem

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ru·nar (2)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
  • Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «R». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 187. ISBN 978-84-946447-1-9.