rutilàrem

Potser volíeu: rutilarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ru.tiˈɫa.ɾəm/, occidental /ru.tiˈɫa.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

rutilàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de rutilar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb rutilar.

Variants

• [2] rutiléssim, rutiléssem, rutilàssim, rutilàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ti·là·rem (4)
• Anagrama: ultraríem