sabir

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈβir/, occidental /saˈbiɾ/
Rimes: -iɾ
Etimologia: Del francès sabir, de la lingua franca sabir, del català saber o occità saber amb tancament de la vocal per reducció vocàlica amaziga i àrab, usat sovint en el sentit de «saber o no saber parlar romanç».

Nom

sabir m. ‎(només en singular)

Pidgin romànic nord-africà.
lingua franca

Notes

Estrictament la lingua franca és el pidgin mediterrani usat entre els segles VIII i XIX, i el sabir és el pidgin nord-africà del segle XIX bàsicament francès amb substrat de lingua franca. Vegeu també patuet d’origen migratori.

Traduccions

Miscel·lània

Síl·labes: sa·bir (2)
Anagrames: bisar, brisa, Brisa, brisà, Ribas ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC