scàndel

Català antic

Nom

scàndel m. ‎(plural scàndels)

1. escàndol

   «Per les paraules que·l duch dix se cuydà seguir un gran scàndel, car tota la gent se armà.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

   Per les paraules que el duc digué es pensà que seguiria un gran escàndol, car tothom s’armà.

Variants

• escàndel, escàndell, escàndil, escàndol

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA, CIVAL