seïva

Català

Verb

seïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de seure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de seure.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ï·va (3)
• Anagrames: avesi, avesí, avies ^(revers), aviés, àvies, avise, esvaí