• Pronúncia: /²ˈseːgla/
  • Etimologia: Documentat ja en suec antic en la forma sighla, cognat del danès sejle, el noruec bokmål seile i nynorsk sigla / segle, l'islandès sigla i el feroès sigla. Del nòrdic antic sigla, reflex del protogermànic *siglijaną com també l'anglès sail (< siġlan), el frisó occidental sile, el neerlandès zeilen i l'alt alemany segeln. En germànic es tracta d'un derivat postnominal de *seglą- («vela»), d'origen indoeuropeu debatut.

segla ‎(present seglar, pretèrit seglade, supí seglat, imperatiu segla)

  1. navegar, singlar

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica