septentrionalis
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /sɛp.tɛn.trɪ.oːˈnaː.lɪs/
Adjectiu
modificaseptentriōnālis m., f., septentriōnāle n.
Declinació
modificaTercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | septentriōnālis | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Vocatiu | septentriōnālis | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Acusatiu | septentriōnālem | septentriōnāle | septentriōnālēs | septentriōnālia | |
| Genitiu | septentriōnālis | septentriōnālium | |||
| Datiu | septentriōnālī | septentriōnālibus | |||
| Ablatiu | septentriōnālī | septentriōnālibus | |||
Sinònims
modificaRelacionats
modificaDescendents
modifica- Alemany: septentrional
- Anglès: septentrional
- Castellà: septentrional
- Francès: septentrional
- Italià: settentrionale
Vegeu també
modifica- Gaffiot, Félix. «septentrionalis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1462.
- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «septentrionalis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.