Català
Modifica

Oriental: central /səˈɾɛ.nu/, balear /səˈɾə.no/, /səˈɾɛ.nu/
Occidental: /seˈɾe.no/
  • Rimes: -ɛno
  • Etimologia: Del castellà sereno, segle XVII, pel fet que el vigilant nocturn quan feia bon temps cridava en castellà quelcom similar a «las nueve en punto y sereno».
  • Anagrama: enrose

NomModifica

se·re·no m. ‎(plural serenos)

  1. Vigilant nocturn d'un barri o població que cantava les hores, anunciava el temps, ajudava els veïns, etc.

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈsɛ.rɛ.noː/

AdjectiuModifica

serenō

  1. datiu masculí singular de serenus
  2. datiu neutre singular de serenus
  3. ablatiu masculí singular de serenus
  4. ablatiu neutre singular de serenus