situares

Català

Verb

situares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de situar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb situar.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·tu·a·res (4)
• Anagrames: assertiu, Astúries, aturessi, estuaris, situar-se, taréssiu, tirasseu, tiràsseu, traísseu, triàsseu