slån

Suec

• Pronúncia: /sloːn/
• Etimologia: Del suec antic slaaen / slan, cognat del danès slåen i del noruec bokmål i nynorsk slåpe. Del protogermànic *slaihwǭ / *slaihǭ, com també l'anglès sloe, el neerlandès slee i l'alt alemany Schlehe. En última instància de l'arrel protoindoeuropea *(s)leh₃y- ‎(«blavós»), d'on també el llatí lūridus i līvidus, així com potser el protoeslau *slìva ‎(«pruna»), cf. rus сли́ва ‎(sliva) i polonès śliwa).

Nom

slån n.

1. (botànica) aranyoner, prunyoner, arç negre, escanyagats (Prunus spinosa)

Declinació

Cas	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	slån	slånet	slån	slånen
Genitiu	slåns	slånets	slåns	slånens

Sinònims

• slånbärsbuske
• slånbuske

Derivats

• purpurslån
• rosenslån
• slånbär

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada slån al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada slån al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada slån al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec