Francès

modifica
  • Pronúncia: /swɛ̃/ àudio 
  • Etimologia: Incerta; tot i que podria ser doble. L'existència d'un substantiu femení soigne en francès antic i el verb soigner, que indiquen el sentit «necessitar ajut», suggereixen un origen del fràncic, procedent d'un terme germànic *sunni («ocuparse'n de»), però aquesta hipòtesi planteja problemes fonètics i semàntics. La segona opció és que sigui un derivat del llatí somniare, que també hauria donat songer ‎(«preocupar-se'n per algú»).

soin m. ‎(plural soins)

  1. cura, atenció, dedicació
    «De là, on le renvoya aider à l’emmagasinage des bombes dans les soutes du Zeppelin — besogne qui exigeait un soin minutieux.» (H. G. Wells, La Guerre dans les airs, Mercure de France, 1921, p.305, traducció d’Henry-D. Davray i B. Kozakiewicz)
    Des d'allà l'envià a ajudar en l'emmagatzematge de bombes en les bodegues del zepelin, tasca que exigia una atenció minuciosa.
    «Il choisit avec un soin méticuleux son plus beau caillou, qu’il plaça dans le cuir du lance-pierres.» (Louis Pergaud, Un sauvetage, dans Les Rustiques, nouvelles villageoises, 1921)
    Ell va escollir amb una cura meticulosa la millor pedra, la qual va situar en el cuir de la fona.
    Cette maladie réclame des soins nombreux et compliqués.
    Aquesta malaltia reclama cures nombroses i complicades.
  2. atenció, objectiu, preocupació
    «L’Angélus sonne, dans un village où notre armée n’est pas encore, car notre premier soin, dans chaque clocher, est de couper les cordes.» (Jean Giraudoux, Retour d’Alsace. Août 1914-1916)
    Sona l'àngelus en una vila en què el nostre exèrcit encara no ha arribat, tenint en compte que la primera preocupació dels nostres és tallar les cordes a cada campana.
    «Mon père, répondit Giselle, je me suis juré de n’épouser qu’un homme capable de nous venger de Concini !— Ce soin me regarde ! fit d’Angoulême les dents serrées.» (Michel Zévaco, Le Capitan, Arthème Fayard, 1907)
    Pare meu, respongué Giselle, m'he jurat que només em casaré amb l'home que sigui capaç de venjar-vos de Concini! -Aquest encàrrec em sembla bé! exclamà d'Angulema amb les dents serrades.
  3. objectiu, encàrrec, tasca
    Je vous confie le soin de veiller sur mes affaires.
    Us confio la tasca de vetllar pels meus assumptes.
  4. inquietud, maldecap, preocupació
    L’ambition cause bien des soins.
    L'ambició causa maldecaps.

Compostos i expressions

modifica

Vegeu també

modifica