somiqueig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.miˈkɛt͡ʃ/
	balear /so.miˈkət͡ʃ/, /su.miˈkɛt͡ʃ/
Occidental:	/so.miˈket͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De somiquejar i la desinència Ø, probablement calc del castellà lloriqueo, segle XX.

Nom

somiqueig m. ‎(plural somiqueigs o somiquejos)

1. Acte o efecte de somiquejar.

   «Es disculpà davant Martí, li manà altra faena al sarraí, comunicà la mala nova a la seua esposa Resplandina, qui encetà un somiqueig somort i una pregària, i digué a Martí que calia anar a buscar l’escrivà perquè fóra testimoni i prenguera nota de tot. El fet era greu. Molt greu.» (Josep-Joan Miralles, Matinada de llops, pàg. 29, 2006)

Sinònims

• somic, somicó, ploriqueig, ploric, ploricó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: whimper ^(en)
• Castellà: lloriqueo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·mi·queig (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB