somrís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sumˈɾis/
	balear /somˈɾis/, /sumˈɾis/
Occidental:	/somˈɾis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí subrīsu(m), acusatiu de subrīsus, participi de subrīdeō ‎(«somriure»), segle XIV.

Nom

somrís m. ‎(plural somrisos)

1. somriure

Miscel·lània

• Síl·labes: som·rís (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

somrís

1. participi masculí singular de somriure
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de somriure
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de somriure

Variants

• [1] somrigut
• [2] somriguí
• [3] somrié, somrigué