spanyol

Català antic

spanyol m. ‎(plural spanyols, femení spanyola)

hispà (d’Hispània)
«En la tercera persequció que mogué Trajano, spanyol, en l'any C del Senyor, començaren a fer inquisició sobre·ls christians en estes terres.» (Pere Antoni Beuter, Primera part de la Història de València, 1538)
hispà, espanyol (de la península Ibèrica)
«En lo consell elegiren per embaxador hun spanyol, natural de la vila de Oriola, qui·s nomenava mossén Roquafort.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)
andalusí (d’al-Àndalus) o hispà no català
«Algun cas tan sinistre que perda la sua honor o devenga pobre, no li fall un bordó ab què se’n va, demanant almoynes, a Sant Jacme en romeria. E és lo contrari dels spanyols, que tantost que tornen pobres, ab aquella matexa pobretat devenen ladres e robadors de camins.» (Curial e Güelfa, 1442)

Obres de referència: DTCA, CIVAL
Antoni M. Badia i Margarit, Diccionari d'antroponímia catalana, p. 88, 2004, ISBN 9788472837324