tònic

Potser volíeu: tonic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔ.nik/
• Rimes: -ɔnik
• Etimologia: De to i el sufix -ic, segle XIX

Adjectiu

tònic m. ‎(femení tònica, plural masculí tònics, plural femení tòniques)

1. (lingüística) Element on recau l'accent o la força de la veu.
2. Que dóna vigor.
3. Que té una tensió permanent.

Sinònims

• estimulant
• fort

Antònims

• àton
• feble

Traduccions

Element on recau l'accent o la força de la veu

• Anglès: tonic ^(en), stressed ^(en)
• Castellà: tónico ^(es)
• Francès: tonique ^(fr)
• Italià: tonico ^(it)
• Occità: tonc ^(oc) m.
• Portuguès: tónico ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tò·nic (2)
• Anagrames: cintó, conti, contí, òntic

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC