tapa

Potser volíeu: tapà

Català

Tapa d'una capseta de pastilles

• Pronúncia: oriental /ˈta.pə/, occidental /ˈta.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: Del gòtic *tappa o bé postverbal de tapar del mateix origen. Doblet de tap. En gastronomia és un manlleu del castellà tapa, segle XIV
• Anagrames: àpat, apta

Nom

ta·pa f. ‎(plural tapes)

1. Peça d'un recipient o envàs que serveix per tancar o segellar i evitar que el contingut del recipient es vessi o s'espargeixi.
2. Mos o aperitiu servit en petites racions.

Traduccions

Peça

• Anglès: lid ^(en)
• Castellà: tapa ^(es)

• Francès: couvercle ^(fr)

Mos, aperitiu

• Anglès: snack ^(en)
• Castellà: tapa ^(es)

• Francès: amuse-gueule ^(fr)

Verb

ta·pa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tapar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tapar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot