Potser volíeu: TARDA, tardà


Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈtar.də/, occidental /ˈtaɾ.ðe/
  • Rimes: -aɾda
  • Etimologia: Segons Alcover, prové del castellà tarde des del segle XVI. Segons Coromines, és d'origen rossellonès com a reducció del sintagma «hora tarda».
  • Anagrames: ardat, datar

NomModifica

tar·da f. ‎(plural tardes)

  1. Part del dia entre el migdia i el vespre. Convencionalment, de les 14h o 15h, després de dinar, fins les 19h (a l'hivern) o 20h (a l'estiu).


SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

tar·da

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tardar
  1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tardar

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

AdjectiuModifica

tar·da f. ‎(plural tardas)

  1. forma femenina de tardo

VerbModifica

tar·da

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tardar


Llatí
Modifica

AdjectiuModifica

tarda

  1. nominatiu femení singular de tardus
  2. nominatiu neutre plural de tardus
  3. vocatiu femení singular de tardus
  4. vocatiu neutre plural de tardus
  5. acusatiu neutre plural de tardus

tardā

  1. ablatiu femení singular de tardus


Occità
Modifica

NomModifica

tarda f. ‎(plural tardas o tardes [aranès])

  1. vesprada, caiguda de la tarda