tendiguéreu

Català

Verb

tendiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de tendir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb tendir.

Miscel·lània

• Anagrama: detinguéreu