tenguis

Català

Verb

tenguis

1. (balear, alguerès) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·guis (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginstu)
• Anagrames: enutgis, neguits, seguint, siguent, tingues, tingués