teniva

Català

Verb

teniva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de tenir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·ni·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeintv)
• Anagrames: envaït, enviat, veïnat