tenso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈtɛn.su/, occidental /ˈten.so/

Verb

tenso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·so (2)
• Anagrames: notes, notés, sento, sonet, tones

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈten.so/, meridional \ˈteŋ.so\

Americà: alt /ˈten.s(o)/, baix \ˈteŋ.so\, austral /ˈten.so/

• Rimes: -enso
• Etimologia: Del llatí tensus.

Adjectiu

tenso m. ‎(femení tensa, plural masculí tensos, plural femení tensas)

1. tens

Relacionats

• tensar
• tensión

Verb

tenso

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tensar

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·so (2)
• Anagrames: netos, notes, notés, Sento, sentó, tesón, tones, tonés, tosen

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tenso