termenege

Català

termenege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de termenejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb termenejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb termenejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb termenejar.