testament
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /təs.təˈmen/, balear /təs.təˈment/ Occidental: nord-occidental /tes.taˈmen/, valencià /tes.taˈment/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí testamentum, derivat del verb testari («testificar en un judici») amb el sufix d'origen indoeuropeu *ment («instrument, mitjà»), segle XIII.
Nom
modificatestament m. (plural testaments)
- Document amb valor legal que expressa la voluntat d'una persona pel que fa al repartiment dels seus béns en cas de mort.
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Testament (de) n.
- Anglès: will (en), testament (en)
- Àrab: وَصِيَّة (ar) f.
- Armeni: կտակ (hy) (ktak)
- Belarús: запаве́т (be) m. (zapavet)
- Castellà: testamento (es)
- Coreà: 유서 (ko) (yuseo)
- Danès: testamente (da)
- Eslovac: závet (sk) m., posledná vôľa (sk) f.
- Eslovè: oporoka (sl) f.
- Finès: testamentti (fi)
- Francès: testament (fr)
- Grec: διαθήκη (el) f. (diathiki)
- Grec antic: διαθήκη (grc) f. (diathḗkē)
- Hongarès: végrendelet (hu)
- Irlandès: tiomna (ga) m.
- Islandès: erfðaskrá (is) f.
- Italià: testamento (it)
- Japonès: 遺書 (ja)
- Llatí: testamentum (la) n.
- Neerlandès: testament (nl) n.
- Polonès: testament (pl) m.
- Portuguès: testamento (pt) m.
- Romanès: testament (ro) n.
- Rus: заве́т (ru) m. (zavet)
- Serbocroat: опорука (sh), oporuka (sh) f., oporuka (sh) f.
- Suec: testamente (sv) n.
- Turc: kalıtyazı (tr)
- Txec: závěť (cs) f., poslední vůle (cs) f.
- Xinès: 遺囑 (zh) (遗嘱, yízhǔ)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: tes·ta·ment (3)