tingues

Potser volíeu: tingués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtiŋ.ɡəs/, occidental /ˈtiŋ.ɡes/
• Rimes: -iŋɡes

Verb

tingues

1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tenir.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·gues (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginstu)
• Anagrames: enutgis, neguits, seguint, siguent, tenguis